EL IOGA EN CAPITOLS – Primer capítol
“Fa un temps que no estic molt bé, em sento cansada, sense forces, la vida m’aclapara; tot el dia el passo corrent d’un costat a l’altre, i malgrat que sempre vaig de pressa tinc la sensació de no arribar a tot. De vegades, quan em paro a pensar, tinc l’estranya sensació que no estic vivint la meva vida, sinó que visc la vida que els altres volen que visqui. Però el més curiós és que la vida que tinc, no està malament: tinc una família que m’estima, tinc feina, tinc amics, faig el que fa tothom, i tot i així em sembla que em falta alguna cosa.
” Aquí comença el ioga (Y.S. 1.1), quan un comença a tenir la sensació que la vida potser és una altra cosa, quan a poc a poc neix dins nostre la sensació que ens estem perdent quelcom, que la vida es pot viure de manera diferent, i que aquesta manera diferent de veure i de viure la vida l’hem de trobar per nosaltres mateixos.
Aquest moment vital de la vida de cada persona l’han tingut milers de persones abans que nosaltres, i des de fa molts segles. El ioga ens pot ajudar a trobar respostes a aquestes inquietuds. El primer sutra ens diu que ara ha arribat el moment de conèixer-nos, de mirar cap al nostre ésser profund, i que per fer això tenim les eines que ens proposa el ioga.
El ioga ens ofereix mitjans que ens ajuden a omplir aquest buit que sentim, a omplir-lo del que realment som i a trobar-nos a nosaltres mateixos, cosa que ens portarà cap a la pau i ens deslliurarà de patiments futurs (Y.S.2.16).
Jordi Nogué
Hola Jordi i cia
Felicitats per la web! ja li he comentat a la Pili que aquest post teu del 15 de febrer és molt ilustratiu…m’ha arribat…